L’origen del cultiu d’oliveres es incert. Existeixen dos hipòtesis de la seva procedència, una que postula que prové de Síria, Líban e Israel i un altra que considera que el cultiu es originari de Àsia menor.
El que sí que sembla que està demostrat es que l’arribada a Europa va ser l’any 1050 AC de la ma dels fenicis. Les oliveres es van introduir primer a Xipre, Creta i les illes del mar Egeu, passant després a Grècia i a Itàlia. Els primers indicis de la presència de l’olivera a les costes mediterrànies espanyoles coincideixen amb el domini romà, encara que va ser posteriorment els àrabs els que varen impulsar el seu cultiu a Andalusia.
Encara que avui en dia es poden trobar oliveres a tot el, el mediterrani segueix sent la zona on es concentra la major part de la producció, sent actualment Espanya el país amb més oliveres i major producció d’oli d’oliva del mon.